Els Reptes i l'Edat

 Els dissabtes a la nit fan un programa al canal 33 que es titula El documental i dels últims que he vist han estat : El comptador de llacs de kilian Jornet , els 7 cims de Joan Clofent i Vida Feliç, un any a la taiga.

Desprès d'estar el 2013 pràcticament al dic sec pel trencament del peroné, he tingut temps de pensar amb reptes, reptes assumibles, reptes esbojarrats, on són els límits, si val la pena sortir a patir o es millor sortir a gaudir de l'entorn i deixar-se de marxes, curses, dorsals i samarretes.

De fet el millor que he trobat aquest anys de caminador es la gent que he conegut  i els paratges on mai no haguera anat si no fos per aquesta ànsia de sortir cada diumenge.

Els reptes ens han de servir de motiu per continuar sortint dia rera dia, els 100 cims de menys de 1000 metres , els 100 cims de 3000 metres, les marxes de resistència de la Feec, a l'estiu alguna travessa per mar.

Reptes o maneres de viure lliures, feliços i amb ganes de somriure i passar-ho bé.

Bon Nadal

Raquetada a Vall Ter

            El dissabte 07 de desembre vaig pujar a l'estació d'esqui de Vall Ter, estava a tope de gent sort que vaig anar-hi d'hora i vaig poder aparcar a prop del primer pàrquing.

Es una estació molt petita i molt fàcil per començar a esquiar, actualment lloguen raquetes i tot el material per fer esqui de muntanya.

Vaig anar a fer raquetes i la neu era perfecta sense gens de vent i molt de sol.

Vaig fer uns 8 km sense sortir de l'estació únicament vaig pujar fins al Coll de la Marrana i vaig aprofitat l'únic lloc on feia ombra. Hi havia bastant personal amb raquetes, grampons i esquiant.

Es la segona vegada que faig aquesta raquetada i es un bon entrenament d'alçada a un lloc on no necessites molt de material de muntanya ja que sempre estàs a prop del cotxe o de les pistes i pots anar per indrets bastant sol, sobretot entre setmana.

La propera vegada potser llogui uns esquis de muntanya !

               

X Caminada Popular de Mura

                                               

Per segon any consecutiu he fet aquesta Caminada que va transcórrer pels termes municipals de Mura, Talamanca i Rocafort.

Hi havia dues rutes una curta de 21 km i la llarga de 25 km les dues anaven per  vinyes i antigues tines al seu peu.

Un relleu accidentat, les males comunicacions van fer que fos més econòmic fer tines a peu de vinya que transportar els raïms amb portadores fins els Masos o als pobles sobretot si aquests eren lluny.

El nou comerç obert a Amèrica i l'arribada de l a fil.loxera a França van fer que la vinya fos un gran negoci.

Aquest any la caminada anava per aquestes vinyes i el territori  ha canviat poc aquests pobles encara estan bastat isolats ja que les comunicacions no han millorat massa els darrers anys .

Aquesta terra no es de grans muntanyes n'hi de grans paisatges més aviat es una terra i un bosc que tradicional ment havia donat un gran rendiment i actualment esta tot mig abandonat.

Actualment es el Parc Natural de la Mola i la Serra de l'Òbac i un dels indrets més visitats de Catalunya per la seva proximitat a grans urbs com Sabadell i Terrassa.

Aquesta caminada no es multitudiària i això fa que els camins i corriols no estiguin col·lapsats, els avituall aments molt correctes i ben distribuïts.

Una caminada molt recomanable.



                                   

Marxa del Garraf

                                                               

El diumenge 10 de novembre a Gavà es va fer l'última marxa de resistència del Calendari de la Feec.
El dia es va llevar clar, lluminós i ventòs. aquesta comarca ha de temir un microclima molt especial perquè cada any al dia de la marxa a de ser ventat o plujòs per sort sembla que per ara mai a nevat.
A partir de l'any que ve segurament canviaran el recorregut per treure tants quilometres de pista.
Aquesta es la segona vegada que faig la marxa i encara que personalment el recorregut el trobo molt monòton i el paissatge tampoc es que sigui molt interesant , l'organització, els avituallments i els participants la fan de molt bon caminar.
Aquest any i per causes de la recuperació de la trencada de peu la vaig fer com una prova del meu estar de forma i desprès de passar per totes les estampes de l'Auca del Caminador el resultat es satisfactori.
Vaig estar-hi uns 30 minuts més que l'anterior participació tenin en compte que no comptava amb un equip de llebres que al 2012 tenien pressa per acabar.Aquesta cursa per mi no es la darrera del 2013 es la primera de la temporada 2014.
Ens veiem aviat

Salut i feina

La Propiocepció una manera d'entrenar

Fa ara uns 4 anys vaig tenir uns problemes d'esquena, lumbars i cervicals. Quan tens mal d'esquena la curació sol ser lenta i un 80 % de la població tard o d'hora acaba patint aquest tipus de dolor.
Una de les proves que fan en aquest casos es un Electromiograma, aquesta prova  consisteix en saber si els mals d'esquena tenen origen en el pinçament d'un nervi i la gran majoria dels casos aquests no estan danyats.
Aleshores d'on venen els mals d'esquena ? Es un preu a pagar per caminar drets ?
Aquestes preguntes i moltes més te les vas fent perque ningú et dóna moltes respostes.
Després d'un temps on únicament anava a la piscina a nedar d'esquena per no perdre musculatura i mantenir l'esquena més protegida va arribar un dia que vaig anar amb la fisioterapeuta del Cap Can Gibert del Pla i vaig començar la rehabilitació. Dels exercicis ara no en parlaré peró si de quin tipus i el perqué es fan així.
Actualment en rehabilitació exercicis de força, abdominals i qualsevol altra exercici d'aquest tipus estan descatalogats. Els exercicis que es fan tenen a veure amb reeducar el cervell, ja que aquest envia missatges incorrectes al cos i per aixó agafem males postures que a la llarga ens provoquen diverses lesions.
Es treballent exercicis amb pilotes per treballar sobre tot l'equilibri.
Un hospital de Chicago són els que utilitzen les tècniques més modernes i són la referència mundial.
Els que anem a la muntanya a caminar segurament fem menys estiraments i tonifiquem que els corredors peró nosaltres segurament no hi anem a passejar a la muntanya ja que 10, 20, 30 ,40 o 140 km amb desnivells de 2000 a 6000 metres no són presisament una activitat suau. 
Mirant vídeos i pàgines web per recuperar el més aviat  possible la pota he trobat informació sobre la  Propiocepció :
Se denomina sistema propioceptivo al conjunto de receptores y nervios que componen la propiocepción.El término correcto sería proprioceptivo pues deriva del latín proprius, que significa propio. Pero en la actualidad se ha impuesto el uso en la comunidad médica del término propioceptivo y éste se considera válido.A diferencia de los seis sentidos de exterocepción (visión, gusto, olfato, tacto, audición y sistema vestibular) por los que percibimos el mundo exterior, la propiocepción es un sentido de interocepción por el que se tiene conciencia del estado interno del cuerpo.
Aquesta definició es treta de wikipedia i ara us paso un vídeo.

Es un entrenament de Rafa Nadal  ell treballa amb un 

plataforma vibratoria però es millor fer-ho amb un superficie i

inestable.

Salut , Quilòmetres i a pensar com un senglar.

Segon Cap de Setmana

Aquest es el segon cap de setmana que estic parat, més que parat el que vaig es lent o el que es  el mateix a poc a poc. Havia previst anar a fer la marxa del tres monestirs: Sant Cugat, La Mola, Monserrat uns 53 quilòmetres. Aquest descans hauré d'aporfitar-lo per treballar aquestes qüalitats amagades profundament dins l'esperit. Aquestes que surten únicament els dies o les epòques fosques.
Es la segona vegada que estic imposibilitat un parell de mesos, la primera va ser 1981 i la causa fisura de el colze dret intentant aprendre a patinar i recordo una temporada de les millors que he passat mai també hi devia tenir a veure l'edat.
Haurem de continuar anant a poc a poc i contemplant com neix la primavera ja us ho aniré relatant.

Salut quilòmetres i a pensar com un senglar.

Avui fa 8 dies que vaig tenir un accident de moto anant a treballar a les 05.25 hores de la matinada la con seqüència ha esta el peroné trencat cama enguixada i mes i mig de baixa com a mínim .
Així que tota la panificació per el primer trimestre de l'any a fer punyetes.
Que hi farem intentar passar-ho el millor que es pugui. El pitjor de tot a part de dutxar-se a la pota coixa i de mala manera es estar-se tot el dia a casa. A partir de demà intentaré anar a fer braços per carrer ara que he trobat els guants d'anar amb bici.
També hi ha la possibilitat de fer aquestes rutes alternatives de vora a casa que desconeixem i qui sap les portes que pot obrir uns dies lisiat. De fet intentaré fer aquest blog una mica més presentable, més treballat, ara l'excusa no es el temps.

Ha passat gairabé un any sense publicar res, el motiu era haber perdut el bloc i la més mínima noció de com busca'l. Fet i fet  aquest any ha estat molt intens, curses, marxes ,caminades, raquetes i napaf han estat a l'ordre del dia.
Ara es hora de tornar a començar la temporada i anar sortint diumenge si diumenge també. Per intentar estar al dia i no morir, intentaré sortir un parell de cops a la setmana al menys a fer 10 km seguin l'exemple del No Puc Parar de l'Ultraquim.