Els Reptes i l'Edat

 Els dissabtes a la nit fan un programa al canal 33 que es titula El documental i dels últims que he vist han estat : El comptador de llacs de kilian Jornet , els 7 cims de Joan Clofent i Vida Feliç, un any a la taiga.

Desprès d'estar el 2013 pràcticament al dic sec pel trencament del peroné, he tingut temps de pensar amb reptes, reptes assumibles, reptes esbojarrats, on són els límits, si val la pena sortir a patir o es millor sortir a gaudir de l'entorn i deixar-se de marxes, curses, dorsals i samarretes.

De fet el millor que he trobat aquest anys de caminador es la gent que he conegut  i els paratges on mai no haguera anat si no fos per aquesta ànsia de sortir cada diumenge.

Els reptes ens han de servir de motiu per continuar sortint dia rera dia, els 100 cims de menys de 1000 metres , els 100 cims de 3000 metres, les marxes de resistència de la Feec, a l'estiu alguna travessa per mar.

Reptes o maneres de viure lliures, feliços i amb ganes de somriure i passar-ho bé.

Bon Nadal

Raquetada a Vall Ter

            El dissabte 07 de desembre vaig pujar a l'estació d'esqui de Vall Ter, estava a tope de gent sort que vaig anar-hi d'hora i vaig poder aparcar a prop del primer pàrquing.

Es una estació molt petita i molt fàcil per començar a esquiar, actualment lloguen raquetes i tot el material per fer esqui de muntanya.

Vaig anar a fer raquetes i la neu era perfecta sense gens de vent i molt de sol.

Vaig fer uns 8 km sense sortir de l'estació únicament vaig pujar fins al Coll de la Marrana i vaig aprofitat l'únic lloc on feia ombra. Hi havia bastant personal amb raquetes, grampons i esquiant.

Es la segona vegada que faig aquesta raquetada i es un bon entrenament d'alçada a un lloc on no necessites molt de material de muntanya ja que sempre estàs a prop del cotxe o de les pistes i pots anar per indrets bastant sol, sobretot entre setmana.

La propera vegada potser llogui uns esquis de muntanya !

               

X Caminada Popular de Mura

                                               

Per segon any consecutiu he fet aquesta Caminada que va transcórrer pels termes municipals de Mura, Talamanca i Rocafort.

Hi havia dues rutes una curta de 21 km i la llarga de 25 km les dues anaven per  vinyes i antigues tines al seu peu.

Un relleu accidentat, les males comunicacions van fer que fos més econòmic fer tines a peu de vinya que transportar els raïms amb portadores fins els Masos o als pobles sobretot si aquests eren lluny.

El nou comerç obert a Amèrica i l'arribada de l a fil.loxera a França van fer que la vinya fos un gran negoci.

Aquest any la caminada anava per aquestes vinyes i el territori  ha canviat poc aquests pobles encara estan bastat isolats ja que les comunicacions no han millorat massa els darrers anys .

Aquesta terra no es de grans muntanyes n'hi de grans paisatges més aviat es una terra i un bosc que tradicional ment havia donat un gran rendiment i actualment esta tot mig abandonat.

Actualment es el Parc Natural de la Mola i la Serra de l'Òbac i un dels indrets més visitats de Catalunya per la seva proximitat a grans urbs com Sabadell i Terrassa.

Aquesta caminada no es multitudiària i això fa que els camins i corriols no estiguin col·lapsats, els avituall aments molt correctes i ben distribuïts.

Una caminada molt recomanable.